
L'ús de l'ordinador amb finalitat educativa es pot explicar amb 4 paradigmes: el paradigma instructiu, el paradigma revelador, el paradigma conjectural i el paradigma emancipador.
Els
paradigma instructiu parteix de la teoria d'Skinner del condicionament operatiu. Skinner proposava dividr l'aprenentatge en tasques molt curtes i senzilles complementades amb un reforç a l'estudiant un cop aquest resolia les activitats. Per tant, en aques paradigma, l'ordinador fa la funció de mestre o llibre, fa que el nen faci unes activitats sobre el que ell mateix li ha explicat i finalment l'avalua.
En segon lloc tenim el
paradigma revelador, en el qual l'ordinador actua com a mediador entre el nen i un tema. El programa guia el nen per un procés progressiu d'aprenentatge mitjançant descobriments i/o revelacions. El significat dels conceptes és revelat als nens mitjançant tècniques que faciliten l'exploració i el desenvolupament de la intuïció.
En el
paradigma conjectural, la premisa bàsica és que el coneixement és genera mitjançant l'experimentació i evolucions seguint un procés psicològic que es nodreix dels elements que aporta el context social en que aquest coneixement es desenvolupa. L'ordinador, llavors, farà una funció d'eina experimental on el nen podrà contrastar les seves concepcions i provar les seves hipòtesis.
Finalment, el
paradigma emancipador és el model on l'ordinador és un eina que facilita el treball dels nens. Aquest treball és pot classificar en eficaç (coneixement valuós) i ineficaç (coneixement de menys valor però inevitable en un procés educatiu) i l'ordinador permet millorar el treball eficaç i reduir el treball ineficaç.
Aquí acaba aquesta petita explicació sobre els models educatius dels ordinadors, fins aviat!